En temps de Jesús, hi havia a Jerusalem dos mestres que ensenyaven la Llei. Es deien Shamai i Hil·lel.
Shamai tenia sempre mal humor, era rigorós i estricte i no tenia gens ni mica de paciència. Hil·lel en canvi tenia idees més creatives i flexibles. Sempre es barallaven: Quan un deia blanc, l'altre opinava negre, quan un creia que s’ havia de pujar, l’altre deia de baixar....
Un dia un militar romà que s’avorria molt i a qui divertien les pica baralles dels mestres, s’ en va voler riure una estona. Es va presentar davant Shamai i li va dir:
- Rabí em convertiré en jueu i abraçaré la vostra fe si m'ensenyes tot el que em cal saber mentre aguanti a peu coix.
Rabí Shamai es va enfadar molt i el va fer fora.
- Deixa de riure! Ets pitjor que una rata! Com vols aprendre les 613 coses que ens mana fer la llei a peu coix? Insensat!
El romà, molt divertit, es va presentar després al mestre Hil·lel i li va plantejar el mateix.
Hilel, en canvi, li va dir:
- És clar! Posa't a peu coix i escolta:
"No li facis als altres el que no vulguis que et facin a tu".
Ja hem acabat, això és tota la Torà. La resta de coses només són comentaris; vés i estudia.
A Jesús li van fer la mateixa pregunta: Una vegada un mestre de la llei li va pregunta a Jesús quin d’aquests deu manaments era el més important.
Jesús li va respondre:
Estimaràs al Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces. Aquest és el primer manament i el més important, però el segon se li assembla molt: estimaràs als altres com t’ estimes a tu mateix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.