CONTE SOBRE L'INDIVIDUALISME: LA DONA I LA CEBA

Una vegada hi havia una dona que sempre havia odiat als altres, i un dia va morir.

El seu àngel de la guarda estava amoïnat perquè els dimonis ja l'havien llançat a un llac de foc en què esperaven totes les ànimes predestinades a l'infern. L'àngel remenava bones accions en la vida de la seva protegida fins que va recordar que un dia havia donat una ceba a un pobre.

I l'hi va dir a Déu.

Ell va respondre:
"Cerca aquesta ceba, digues-li a la dona que s'agafi a ella i, si així sortirà del llac i serà salvada."

L'àngel va donar la ceba  a la dona i ella es va agafar amb totes les seves forces. I va començar a sortir a la superfície.

Tirava l'àngel amb delicadesa, no fos a trencar-se. I la dona sortia, sortia...

Però llavors altres ànimes, que jeien al llac, es van agafar a la dona, i també sortien agafades a ella. Tanmateix aquesta dona, que no sabia estimar, va pensar que la ceba no resistiria tant pes i va començar a picar de peus per alliberar-se d'aquella càrrega inoportuna.

I, en els seus esforços, la ceba es va trencar.
I la dona va ser condemnada.

Només cal una ceba per salvar el món sencer. Sempre que no la trenquem picant de peus per salvar-nos nosaltres solets.