El començament del curs ens distreu del fet que avui se celebra l'exaltació de la Santa Creu.
La festa ens recorda que Santa Helena, la mare de l'emperador Constantí, va trobar a Jerusalem la creu on Jesús va ser executat. Aquest fet va tenir lloc l'any 320.
Com moltes relíquies la Creu on va morir Jesús va ser desitjada per molts poderosos i va córrer moltes aventures. Per exemple, el rei Cosroas de Pèrsia se la va portar al seu país, i anys després Heracli la va tornar a Jerusalem, a on encara hi és el dia d'avui.
Ah! I a altres llocs, perquè de la creu hi ha escampats alguns trossos: per exemple, aquí a Espanya, a Liébana (Cantabria) al Monestir de Sant Toribi hi ha un fragment
La creu, un instrument de tortura, no va ser adoptat com a símbol dels cristians de bon començament. Tothom la rebutjava, i tots la rebutgem, perquè parla de dolor i a cap persona li agrada patir.
Què simbolitza, doncs? Per què la tenim a la paret de casa o fins i tot la portem com un collaret?
La creu ens recorda que el sofriment no ha desaparegut, ens fa solidaris amb els que pateixen, ens fa créixer i madurar. Tots nosaltres convivim amb el patiment, d'una manera o d'altra. Pot ser conseqüència de la pèrdua d’algú que estimem, d'una malaltia, d'una tasca que hem de fer i no ens agrada... Tantes coses!! Però tot això que ens passa ens fa millorar com a persones.
Una vegada hi havia un parell d'ostres que vivien plegades. Un dia una es va queixar: li feia molt de mal la panxa. La seva companya en sentir-la plorar de dolor va dir:
"Quina sort la meva, que estic ben sana i res no em fa mal"
Però un cranc que hi passava li va respondre:
Que n'ets de bleda! No veus que la teva amiga porta a la panxa una perla i que tu estàs tota buida?"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.