Hi havia una vegada una noia que li deia al seu pare que
ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments
que no la deixaven avançar, de les frustracions del dia a dia i que, un cop
solucionava un problema, ja n’apareixia un altre.
Tot això l’havia
portat a pensar en tirar la tovallola i
deixar-se caure per un pou fosc i profund.
El
seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball i li va dir:
- Avui
farem un experiment.
Va
agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que
van començar a bullir.
En la
primesa cassola hi va posar una pastanagues, en la segona, ous i, a la darrera,
uns grans de cafè.
Les
va deixar bullir sense dir cap paraula.
La nois
va esperar pensant què el seu pare
estava una mica boig, però passats uns 20 minuts, el pare va treure les pastanagues i les va
posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment
va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient.
Aleshores
li va dir a la seva filla:
-Què
hi veus?
La noia
li respon:
-Pastanagues,
ous i cafè.
El pare li va indicar que s’apropés i que toqués les
pastanagues. La noia ho va fer i va notar que eren molt toves.
Després li va demanar que toqués un ou i el trenqués. L’ou
era dur.
Finalment li va demanar que provés el cafè. Ella va
somriure mentre gaudia del seu aroma.
Humilment
la filla li va preguntar:
-Que
significa això, pare?
El pare li va explicar que els tres elements havien estat
enfrontats a la mateixa adversitat: aigua bullint. Però havien reaccionat de
forma diferent.
La pastanaga havia arribat a l’aigua forta i dura, però
després de passar per l’aigua bullent s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer.
L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva fina closca
protegia un interior líquid, però després d’estar en aigua bullint, el seu
interior s’havia endurit.
Els grans de cafè,en canvi, eren únics: després d’estar a
l’aigua bullint, havien canviat l’aigua.
-Quin ets tu? -Li va preguntar a la seva filla. Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons?
Ets una pastanaga que sembla forta però davant el dolor et tornes dèbil i perds la fortalesa?
Ets l’ou que comença amb un cor mal·leable i fràgil? Posseïes un esperit fluid, però després d’una adversitat t’has tornat dur i rígid. Per fora et veus igual, però estàs amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit.
O ets com un gra de cafè? El cafè canvia amb l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè agafa el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.
BE COFFEE, MY FRIEND!
Als comentaris podeu llegir les vostres feines. Les poso com "Anónimo" per preservar la vostra identitat. Estic molt contenta de que particpeu! Un petó ben fort
COMENTARIS
Què ets tu?
Despres de llegar l’escrit i analitzar com es comporten quan hi ha adversitats molt dures una pastanaga, l’ou i el café, jo em sento com el café, perquè es millor pasar-ho bé i
despres tornar amb ganes d’anar a l’escola i retrobar-me amb els meus amics.
Sempre es millor pensar positivament que negativament,
perquè si penses negativament ets dèbil i amargat.
Despres de llegir l’escrit i analitzar les tres opcions que són la pastanaga, l’ou i el café com es comporten quan hi ha adversitats molt dures.
ResponEliminaJo em sento com el café, perquè es millor pasar-ho bé i despres tornar amb ganes d’anar a l’escola i retrobar-me amb els meus amics.
Sempre es millor pensar positivament que negativament, perquè si penses negativament ets dèbil i amargat.