MONTSERRAT I ELS NAZIS

Si has vist alguna de les pel·lícules de "Indiana Jones" sabràs que en elles es mostra a Adolf Hitler com algú obsessionat per aconseguir uns objectes que creia que farien invencible a Alemanya. 

Lluny de ser un invent dels guionistes d'aquestes pel·lícules, l'obstinació dels nazis per aquest tipus de relíquies era real, i, entre totes aquestes coses sagrades, la que més desitjava Hitler era el Sant Grial. Un fonament de la ideologia nazi era el racisme. Creien que l'Alemanya autèntica era de la raça "ària", una raça mítica, gairebé inventada i que altres grups racials considerats inferiors, la amenaçaven. Aquests objectes que cercaven, gairebé màgics, els hi servien per difondre aquesta idea de raça superior. Per donar credibilitat a tones aquestes idees més aviat fantàstiques, Heimrinch Himmel (el "segon" d' Adolf Hitler) havia creat una institució anomenada Ahnenerbe composta per antropòlegs, arqueòlegs, metges, científics. La Ahnenerbe cada vegada es girava més cap a l' ocultisme i en crear una religió propia destinada a acabar amb el cristianisme. El déu suprem, obviament, era Hitler. 

Heinrich Himmler no era algú sense importància, ben al contrari, era ben bé el "segon" de Hitler. El càrrec de Himmler era Reichfürer SS,  el que significa que manava a les Schutzstaffel (els escamots de seguretat del partit nazi alemany, coneguts com SS).

Himmler estava tan obsessionat pel Sant Grial com Hitler. Adorava les obres i opinions d'un senyor anomenat Otto Rahn, que havia indagat molt sobre el tema de el sant Grial.

Hi ha una antiga llegenda medieval del Grial lligat a l'Rei Artur i un dels seus cavallers, Perceval. Aquesta llegenda va ser recollida pel compositor preferit de Hitler, Richar Wagner, en una òpera anomenada "Pasifal". El Grial, segon aquestes llegendes, estava amagat a un lloc anomenat "Montsalvat". Otto Rahn havia cercat aquest Montsalvat al sud de França, a Montsegur, sense trobar allà al desitjat Grial, de manera que va fer una segona hipòtesis: Montsalvat era en veritat Montserrat. Per tant, mort ja l' otto Ranh, al any 1940, Heinrich Himmler  va visitar Montserrat. La seva intenció era interrogar els monjos de monestir, buscant una possible pista que els conduís a el Sant Grial, que sospitaven que podia estar ocult en alguna dependència de Montserrat.

Durant aquella "visita" es van succeir escenes de gran tensió.
Per començar, tant  l'abat Escarré com l'abat Marcet  es van negar a rebre la comitiva d'Himmler, que finalment va ser atès per un monjo molt jove, l' Andreu Ripol, que parlava molt bé l' alemany. 

El seu relat ens dona detalls de les intencions de Himmler.  El líder alemany va preguntar si en aquell lloc es trobava el Sant Grial o si el monestir albergava alguna relació amb la llegenda de Parsifal. Com era d'esperar, el pare Ripol li va explicar que no, que el tresor de Montserrat era la Moreneta (ben poc aria, per cert) i que la tradició era visitar la Mare de Déu de Montserrat i besar-la, cosa a la qual Himmler es va negar a el temps que assegurava que els nazis acabarien amb aquest tipus de tradicions, segons el seu parer supersticioses.  

Segons la premsa de l'època (La Vanguardia Espanyola, 1940.10.24) que vivia sota un règim feixista aliat dels nazis: "El Reichführer i les personalitats alemanyes que integren el seu seguici van tornar de l'excursió molt satisfets". 

Però la veritat és que Himmler s'aniria molt decebut. Ni l'abadia de Montserrat era dipositària de la relíquia de l'últim sopar, ni de cap document que servís per provar que Perceval hagués trepitjat mai aquella muntanya tan màgica.

Himmler va marxar del monestir, amb la cua entre les cames.