CAÍN I ABEL

Adam i  Eva, van tenor dos fills, Caín, el gran i Abel, el petit. Caçin treballava la terra i  Abel era pastor d'ovelles.

Un any, acabades les collites, Caín va presentar a Déu una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes.
El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena,  però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix.

Déu li digué:

-Per què estàs irritat i no aixeques el cap?  El teu germà m' ha regalat lo millor que tenia, tu només lo dolent. Si ets avariciós només tindràs tristor.

Caín , en contes de reflexionar, encara es va empipar més i va dir al seu germà Abel:

-Sortim al camp.

Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.

Llavors Déu va preguntar a Caín:

-On és el teu germà Abel?

Caín va respondre:

-No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?

Déu li va replicar:

-Què has fet?  Des d'ara la terra ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món com un fugitiu.

Caín va respondre a Déu:

- Però el primer que em trobi em matarà!

El Senyor li va replicar:

-Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades.

Llavors Déu el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien.