Un home va anar a una perruqueria a tallar els cabells i retallar la barba.
Com és costum en aquests casos va conversar amb la persona que l'atenia. Van xerrar de moltes coses i van tocar molts temes. Tot d'una, van parlar de Déu.
- Fixeu-vos, amic meu, que jo no crec que Déu existeixi, com vostè diu.
- Però, per què diu vostè això? - va preguntar el client.
- Doncs és molt fàcil ... Només cal sortir al carrer per adonar-se que Déu no existeix. Per exemple, digui, si Déu existís, hi hauria tants malalts? ¿Hi hauria nens abandonats? Jo crec que si Déu existís, no hi hauria sofriment ni tant dolor per a la humanitat. Jo no puc pensar que existeixi un Déu que permeti totes aquestes coses.
El client es va quedar un moment molt pensatiu, però no va voler respondre per evitar una discussió.
El perruquer va acabar el seu treball i el client se'n va anar.
Quan va sortir al carrer va veure un home amb la barba i el cabell llarg. Segur que feia molt de temps que no l'hi tallava i es veia molt desarreglat. Llavors el client va entrar de nou a la perruqueria i li va dir al perruquer.
- Sap una cosa? Acabo d'adonar-me que els perruquers no existeixen.
- Com que no existeixen? - pregunta el barber- Si aquí estic jo i sóc perruquer.
- No! - va dir el client - no hi ha ... Perquè si existissin no hi hauria persones amb els cabells i la barba tan llarga com la d'aquest home que va pel carrer.
- Ah, els barbers si existeixen, el que passa és que aquestes persones no vénen a mi.
Aquest conte m'ha agradat molt.
ResponEliminaTambè m'ha agradat molt el missatge que transmet.