"No sé què fer amb la meva pregària del matí. Els meus clients són persones pobres que no tenen més que un parell de sabates. Jo els hi recullo a última hora del dia i em passo la nit treballant; a l'alba, encara em queda feina per fer si vull que tots ells els tinguin a punt per anar a treballar. I la meva pregunta és: Què he de fer amb la meva pregària de matí? "
"Què has fet fins ara?" Va preguntar el rabí.
"Unes vegades faig la pregària a tot córrer i torno de seguida al meu treball; però això em fa sentir malament. Altres vegades deixo que em passi l'hora de l'oració, i també llavors tinc la sensació d'haver faltat; i de tant en tant, en aixecar el martell per colpejar una sabata, gairebé puc escoltar com el meu cor sospira: "Quin desgraciat sóc, no sóc capaç de fer la meva pregària del matí ...! "
Li va respondre el rabí:
"Si jo fos Déu, apreciaria més aquest sospir que l'oració".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.