Una vegada hi havia una rosa molt bufona que vivia en un jardí.
La rosa estava molt contenta i orgullosa al saber que era la flor més bonica de jardí.
No obstant això, s'adonava que la gent la mirava de lluny i es preguntava el perquè.
Un dia va descobrir que al seu costat sempre hi era un gripau gran i fosc, lleig i llefiscós, i que era per això que ningú s'acostava a veure-la de prop.
La rosa es va enfadar moltíssim, i li va ordenar al gripau que s'anés immediatament.
El gripau molt obedient va dir:- Si així ho vols, me'n vaig.
I se'n va anar.
Van passar alguns dies i el gripau va passar casualment pel costat de la rosa, la va saludar i es va sorprendre en veure-la totalment pansida, sense fulles i sense pètals.
Li va preguntar llavors:
- Tens mal aspecte, amiga rosa, no et trobes bé?
La rosa li va contestar molt trista:
- És que, des que tu has marxat les formigues m'han anat menjant dia a dia i mai més podré tornar a ser com era.
El gripau li va respondre:
- Clar, quan jo hi era, em menjava a aquestes formigues, i potser per això sempre eres la més maca de jardí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.