Sant Pere és el Sant Patró del Masnou. Per això l'església està dedicada a sant Pere.
L'Església de Sant Pere està protegida com a bé cultural d'interès local.
La gent antigament no viva al terreny que ara és el Masnou, sinó que preferien Alella i Teià. La raó és que hi havia força pirates que entraven a la costa per robar. Però de mica en mica més gent es va atrevir a viure als terrenys que ara diem Masnou i que aleshores pertanyien a Teià. Així durant els segles XVII i XVIII es va formar un nucli de població al voltant del turó on avui s'aixeca l'església de Sant Pere.
Com que Teià era molt lluny i els habitants d'aquell antic Masnou havien de caminar molt per anar a missa a Teià, el 1769 es van trobar cent seixanta caps de família a l'hostal de Francesc Mora per demanar al bisbe el permís per construir una església.
El gremi de pescadors va contribuir econòmicament a la construcció d'aquest primer temple que es consagra en 1783, el dia de la festivitat del seu patró Sant Pere. Amb l'aprovació del rei Ferran VII i el vistiplau de les autoritats eclesiàstiques, s'aconsegueix finalment la titularitat de parròquia pròpia, independent de la Sant Martí de Teià (1818).
L'edifici primitiu va ser dissenyat per Miquel Garriga, i poc després a causa de l'augment de la població, va ser ampliat pel seu fill, Pau Garriga i Matas, quedant acabat en 1817. Anys més tard, Miquel Garriga i Roca - nét i fill, respectivament- portaria a terme l'altar major i la capella de l'Sagrament.
L'església és un edifici de planta rectangular, amb nau central i dues laterals. Exteriorment presenta un cos central amb una teulada a dos vessants d'estil neoclàssic construïda en granit i al seu davant una fornícula amb la imatge de Sant Pere i una petita rosassa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.