Una vegada hi havia un monestir zen governat per un Gran Mestre i un Guardià.
Cert dia, el Guardià va morir i va caldre substituir-lo.
El Gran Mestre va reunir tots els deixebles per escollir qui tindria l'honra de treballar directament al seu costat.
- Vull plantejar-vos un problema - Va dir el Gran Mestre- Aquell que ho resolgui primer, serà el nou guardià del temple.
Acabat el seu curt discurs, va col·locar un banquet al centre de la sala ... A sobre hi havia un gerro de porcellana caríssim, amb una rosa vermella que el decorava.
- Aquest és el problema - Va dir el Gran Mestre.
Cert dia, el Guardià va morir i va caldre substituir-lo.
El Gran Mestre va reunir tots els deixebles per escollir qui tindria l'honra de treballar directament al seu costat.
- Vull plantejar-vos un problema - Va dir el Gran Mestre- Aquell que ho resolgui primer, serà el nou guardià del temple.
Acabat el seu curt discurs, va col·locar un banquet al centre de la sala ... A sobre hi havia un gerro de porcellana caríssim, amb una rosa vermella que el decorava.
- Aquest és el problema - Va dir el Gran Mestre.
Els deixebles contemplaven els dissenys sofisticats i rars de la porcellana, la frescor i l'elegància de la flor. Quin problema representava allò? Què fer? Quin seria l'enigma?
Després d'alguns minuts, un dels deixebles es va aixecar mirant al mestre i als altres alumnes. Després, va caminar directament fins al bell gerro i el va tirar a terra, destruint per complet.
- Aquest noi és el nou guardià - Va dir el Gran Mestre, i els hi va explicar- Jo vaig ser ben clar, vaig dir que estàveu davant d'un problema. No importa si un problema és bell i fascinant, un problema ha de ser eliminat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.