El 28 de març d'aquest any s'han complert 500 anys del naixement de Teresa Sánchez de Cepeda i Ahumada, més coneguda com Santa Teresa de Jesús.
Teresa va néixer un dimecres a les cinc del matí, com va anotar el seu pare don Alonso Sánchez de Cepeda. Aquest, fill d'un jueu convers toledà, s'havia casat per segona vegada amb la noble castellana donya Beatriz de Ahumada. Des seu primer matrimoni portava tres fills i d'aquest segon naixerien vuit més, entre ells Teresa. «Érem tres germanes i vuit germans», va explicar la pròpia santa, que, segons ella mateixa admetia era la favorita del seu pare.
De nena era inquieta, s'explica que als 7 anys va convèncer al seu germà Rodrigo per anar els dos a terra de moros, buscant el martiri, però el seu pare els va agafar.
Als 13 anys Teresa s'havia quedat òrfena de la mare amb qui compartia confidències, devocions i el seu gust per la lectura. De les vides de sants, havia passat als llibres de cavalleries i d'en ells va aprendre a galantejar amb els seus cosins.
«Vaig començar a pintar-me ia buscar a semblar ia ser coqueta», recordava la pròpia santa.
El seu pare, preocupat, va decidir llavors internar-la en el convent de les Agustines de Gràcia de Àvila, on s'educaven donzelles nobles. Una greu malaltia l'obligaria a sortir del convent. No se sap res d'aquesta malaltia a la qual la santa només es va referir amb la frase
«Diome una gran malaltia, que vaig haver de tornar a casa del meu pare».
Durant la seva convalescència, el seu oncle don Pedro de Cepeda li va donar a llegir les Epístoles de Sant Jeroni que li farien decidir-se per prendre els vots i entrar a les carmelites de l'Encarnació. El problema és que el seu pare no està d'acord amb la seva decisió i de nou Teresa va decidir marxar de casa. Era l'any 1535:
«Aquell dia, a l'abandonar la meva llar sentia tan terrible angoixa, que vaig arribar a pensar que l'agonia i la mort no podien ser pitjors del que experimentava jo en aquell moment. L'amor de Déu no era prou gran en mi per ofegar l'amor que professava al meu pare i als meus amics ».
Teresa tenia 20 anys.
Al convent de l'Encarnació «viure feliç 27 anys, sent sempre, això sí, el centre de l'atenció i l'afecte de família, monges i seglars», assenyalen a la web del V Centenari de Santa Teresa de Jesús.
La santa havia de ser una dona bella, de cos fràgil i dotada d'una espiritualitat fora del comú. En 1538 es va emmalaltir una altra vegada. Davant el fracàs dels metges, el seu pare el porta a una curandera el tractament «deixa a la malalta mig morta», relata Montserrat Izquierdo en la seva obra «Teresa de Jesús. Amb els peus descalços ». Un any després, un paroxisme la portarà a les portes de la mort. Al convent de l'Encarnació li van preparar la seva sepultura i fins van celebrar un funeral, segons relata Izquierdo. No obstant això, quatre dies després, va tornar en si i va demanar que la portessin de tornada al convent.
«A la infermeria del monestir passarà tolida gairebé quatre anys fins veure curada, segons la seva pròpia confessió, per la intercessió de sant Josep», apunta l'escriptora.
Els anys següents van ser els més foscos per la santa, que va abandonar l'oració en 1542 i un any després va sortir del convent per cuidar el seu pare. L'home es va morir en aquell Nadal i Teresa tornar de nou al convent en el qual passaria deu anys més entre estats de desesperança i períodes d'oració.
En 1554, quan rondava els 40 anys, va tenir lloc la seva conversió definitiva davant un Crist nafrat. Aquell dia Teresa de Jesús comença la segona etapa de la seva vida. L'etapa de fundadora.
De llavors són les seves primeres visions i els seus temors d'estar sent enganyada «pel dimoni». La seva trobada en 1560 amb Sant Pere d'Alcántara la va tranquil·litzar. Poc abans havia tingut oportunitat de conèixer a Francesc de Borja, que també seria sant, i anys després mantindria una estreta relació amb Sant Joan de la Creu.
El 24 agost 1562 el Papa Pius IV li va concedir el seu trasllat amb quatre monges al petit convent de Sant Josep d'Àvila. La reforma del Carmel es posava en marxa. Recolzada pel general de l'Orde del Carme, va recórrer tots els camins d'Espanya fundant convents. Van ser 16 en tot just 20 anys: Àvila, Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Pastrana, Salamanca, Alba de Tormes, Segòvia, Beas de Segura, Sevilla, Caravaca, Villanueva de la Jara, Palència, Sòria, Granada i Burgos. No va poder complir el seu desig de fundar un convent a Madrid.
En aquests últims 20 anys de la seva vida va escriure Santa Teresa el «Llibre de la Vida», «Camí de perfecció», «Meditacions sobre dels Càntics», «Moradas del castell interior», «Exclamacions», «Fundacions», «Visita de descalces », les« Constitucions »per les seves monges, poesies i mig miler de cartes a més de 66« Comptes de consciència »per als seus confessors. Com que és una dona, Teresa no podia predicar, però sí que podia dir el que pensava a través de les cartes.
Acusada d'ensenyar coses d'enllumenats, Santa Teresa va haver de defensar-se davant el Tribunal de la Inquisició a 1575. La seva reforma va patir aquesta persecució que va estar a punt de desaparèixer, però en 1580 el papa Gregori XIII va concedir als descalços una província separada dels carmelites calçats mitjançant la butlla «Pia Consideratione».
Teresa de Jesús va morir el dia 4 i el seu enterrament va ser 24 hores després, el 15 d'octubre, allà mateix, al convent d'Alba de Torres. El seu cos es troba avui en una capella de l'Església de l'Anunciació de Nostra Senyora de Alba de Tormes.
En 1614 va ser beatificada per Pau V i el 1622 el papa Gregori XV la va canonitzar al costat de Sant Isidre Llaurador, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Sant Felip Neri.
Va caldre esperar fins a 1970 perquè fos nomenada per Pau VI Doctora de l'Església, juntament amb Santa Caterina de Siena. La seva festa se celebra avui, 15 d'octubre.
Teresa va néixer un dimecres a les cinc del matí, com va anotar el seu pare don Alonso Sánchez de Cepeda. Aquest, fill d'un jueu convers toledà, s'havia casat per segona vegada amb la noble castellana donya Beatriz de Ahumada. Des seu primer matrimoni portava tres fills i d'aquest segon naixerien vuit més, entre ells Teresa. «Érem tres germanes i vuit germans», va explicar la pròpia santa, que, segons ella mateixa admetia era la favorita del seu pare.
De nena era inquieta, s'explica que als 7 anys va convèncer al seu germà Rodrigo per anar els dos a terra de moros, buscant el martiri, però el seu pare els va agafar.
Als 13 anys Teresa s'havia quedat òrfena de la mare amb qui compartia confidències, devocions i el seu gust per la lectura. De les vides de sants, havia passat als llibres de cavalleries i d'en ells va aprendre a galantejar amb els seus cosins.
«Vaig començar a pintar-me ia buscar a semblar ia ser coqueta», recordava la pròpia santa.
El seu pare, preocupat, va decidir llavors internar-la en el convent de les Agustines de Gràcia de Àvila, on s'educaven donzelles nobles. Una greu malaltia l'obligaria a sortir del convent. No se sap res d'aquesta malaltia a la qual la santa només es va referir amb la frase
«Diome una gran malaltia, que vaig haver de tornar a casa del meu pare».
Durant la seva convalescència, el seu oncle don Pedro de Cepeda li va donar a llegir les Epístoles de Sant Jeroni que li farien decidir-se per prendre els vots i entrar a les carmelites de l'Encarnació. El problema és que el seu pare no està d'acord amb la seva decisió i de nou Teresa va decidir marxar de casa. Era l'any 1535:
«Aquell dia, a l'abandonar la meva llar sentia tan terrible angoixa, que vaig arribar a pensar que l'agonia i la mort no podien ser pitjors del que experimentava jo en aquell moment. L'amor de Déu no era prou gran en mi per ofegar l'amor que professava al meu pare i als meus amics ».
Teresa tenia 20 anys.
Al convent de l'Encarnació «viure feliç 27 anys, sent sempre, això sí, el centre de l'atenció i l'afecte de família, monges i seglars», assenyalen a la web del V Centenari de Santa Teresa de Jesús.
La santa havia de ser una dona bella, de cos fràgil i dotada d'una espiritualitat fora del comú. En 1538 es va emmalaltir una altra vegada. Davant el fracàs dels metges, el seu pare el porta a una curandera el tractament «deixa a la malalta mig morta», relata Montserrat Izquierdo en la seva obra «Teresa de Jesús. Amb els peus descalços ». Un any després, un paroxisme la portarà a les portes de la mort. Al convent de l'Encarnació li van preparar la seva sepultura i fins van celebrar un funeral, segons relata Izquierdo. No obstant això, quatre dies després, va tornar en si i va demanar que la portessin de tornada al convent.
«A la infermeria del monestir passarà tolida gairebé quatre anys fins veure curada, segons la seva pròpia confessió, per la intercessió de sant Josep», apunta l'escriptora.
Els anys següents van ser els més foscos per la santa, que va abandonar l'oració en 1542 i un any després va sortir del convent per cuidar el seu pare. L'home es va morir en aquell Nadal i Teresa tornar de nou al convent en el qual passaria deu anys més entre estats de desesperança i períodes d'oració.
En 1554, quan rondava els 40 anys, va tenir lloc la seva conversió definitiva davant un Crist nafrat. Aquell dia Teresa de Jesús comença la segona etapa de la seva vida. L'etapa de fundadora.
De llavors són les seves primeres visions i els seus temors d'estar sent enganyada «pel dimoni». La seva trobada en 1560 amb Sant Pere d'Alcántara la va tranquil·litzar. Poc abans havia tingut oportunitat de conèixer a Francesc de Borja, que també seria sant, i anys després mantindria una estreta relació amb Sant Joan de la Creu.
El 24 agost 1562 el Papa Pius IV li va concedir el seu trasllat amb quatre monges al petit convent de Sant Josep d'Àvila. La reforma del Carmel es posava en marxa. Recolzada pel general de l'Orde del Carme, va recórrer tots els camins d'Espanya fundant convents. Van ser 16 en tot just 20 anys: Àvila, Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Pastrana, Salamanca, Alba de Tormes, Segòvia, Beas de Segura, Sevilla, Caravaca, Villanueva de la Jara, Palència, Sòria, Granada i Burgos. No va poder complir el seu desig de fundar un convent a Madrid.
En aquests últims 20 anys de la seva vida va escriure Santa Teresa el «Llibre de la Vida», «Camí de perfecció», «Meditacions sobre dels Càntics», «Moradas del castell interior», «Exclamacions», «Fundacions», «Visita de descalces », les« Constitucions »per les seves monges, poesies i mig miler de cartes a més de 66« Comptes de consciència »per als seus confessors. Com que és una dona, Teresa no podia predicar, però sí que podia dir el que pensava a través de les cartes.
Acusada d'ensenyar coses d'enllumenats, Santa Teresa va haver de defensar-se davant el Tribunal de la Inquisició a 1575. La seva reforma va patir aquesta persecució que va estar a punt de desaparèixer, però en 1580 el papa Gregori XIII va concedir als descalços una província separada dels carmelites calçats mitjançant la butlla «Pia Consideratione».
Teresa de Jesús va morir el dia 4 i el seu enterrament va ser 24 hores després, el 15 d'octubre, allà mateix, al convent d'Alba de Torres. El seu cos es troba avui en una capella de l'Església de l'Anunciació de Nostra Senyora de Alba de Tormes.
En 1614 va ser beatificada per Pau V i el 1622 el papa Gregori XV la va canonitzar al costat de Sant Isidre Llaurador, Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Sant Felip Neri.
Va caldre esperar fins a 1970 perquè fos nomenada per Pau VI Doctora de l'Església, juntament amb Santa Caterina de Siena. La seva festa se celebra avui, 15 d'octubre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.