Si hi ha alguna festa que sigui el punt de trobada entre diferents cultures i celebracions, és la vetlla d'avui.
Agafem la festa cèltica de Samhain, el déu de la mort.
Afegim la celebració romana de les Feralia, una altra festa en honor dels morts.
Prenem la històrica decisió del Papa Bonifaci IV intentant cristianitzar la celebració posant la vigília de la festa de Tots Sants justament el mateix dia que es celebrava la festa conjunta de Samhain-Ferialia.
Baregem bé am la festa dels difunts, al dia segünt (afegida al segle XI).
Passem ho tot per un bany de cultura irlandesa.
Fornejem-lo amb la comercialització d'Estats Units.
Amanim bé amb l'esperit de Hollywood...
I ja podem servir un bon Halloween!!!
Però si deixem de protestar i mirem les coses amb ulls cristians, podem trobar que el Halloween planteja estupendes possibilitats d'educar els nens en la fe.
En primer lloc, durant la festa de Halloween la gent (cada vegada més) surt al carrer disfressada de "monstres". És una nit en què l'element sobrenatural es fa present per tot arreu i per tant és un bon moment per a poder parlar de la vida després de la mort. Malgrat que ens agradaria que totes les coses de la nostra vida fossin tecnològiques, científiques, segures, mesurades, certes i asèptiques, la realitat no és així.
Hem d'aprendre a conviure amb la certesa de la mort.
I la mort fa por.
Tot Halloween ens descobreix com és l'imaginari pagà (no cristià) del més enllà:
Bruixes, dimonis, fantasmes, mutilats i vampirs... Éssers fantasmagórics amb que els humans hem representat la foscor.
I el més enllà, sense esperança es tenebrós, terrorific.
Halloween és un bon moment per pensar com seria la nostra idea de la mort, del dolor, de la pèrdua, si Déu no s'hagués fet un home i no haguès donat la seva vida per nosaltres.
Halloween és un dia infernal, però és assumible si es posa al costat el dia de Tots sants.
Els cristians celebrem la possibilitat d'evitar aquesta por, aquest buit, aquest horror, i caminar en la llum.
Els cristians sabem que la victòria l'ha obtingut Crist i que aquesta victòria ens fa fills de la llum.
La nostra vida seria un Halloween perpetu, ple de gats negres i aranyes peludes, ple de monstres, si Crist no ens hagués salvat. Estaríem plens de por davant una visita al metge, o davant una notícia inesperada, o davant l'horitzó de la vellesa i de la tomba. Però no som fills de Halloween.
Sembla, doncs, que en ens és més profitós fer servir el Halloween per configurar una explicació sobre l'escatologia i les seves implicacions existencials que negar-lo i comdemnar-lo.
No vull dir que convé fomentar la festa de Halloween i molt menys que hem d' eliminar la vigília de la festa de Tots Sants.
Dic que la foscor resalta la Llum.
Dic que el combat contra Halloween des d'una postura de rebuig total, com un costum importada, americana, anticristiana o el que sigui, és insuficient.
Dic que Halloween és tan pagà com a cristià, i en el seu propi nom porta aquesta barreja. Dic que la seva celebració respon a una sèrie de preguntes, de pors que tots tenim.
I dic que pot ser una molt bona ocasió per plantejar explícitament aquestes pors i tractar de respondre-les des de la fe.
Agafem la festa cèltica de Samhain, el déu de la mort.
Afegim la celebració romana de les Feralia, una altra festa en honor dels morts.
Prenem la històrica decisió del Papa Bonifaci IV intentant cristianitzar la celebració posant la vigília de la festa de Tots Sants justament el mateix dia que es celebrava la festa conjunta de Samhain-Ferialia.
Baregem bé am la festa dels difunts, al dia segünt (afegida al segle XI).
Passem ho tot per un bany de cultura irlandesa.
Fornejem-lo amb la comercialització d'Estats Units.
Amanim bé amb l'esperit de Hollywood...
I ja podem servir un bon Halloween!!!
Però si deixem de protestar i mirem les coses amb ulls cristians, podem trobar que el Halloween planteja estupendes possibilitats d'educar els nens en la fe.
En primer lloc, durant la festa de Halloween la gent (cada vegada més) surt al carrer disfressada de "monstres". És una nit en què l'element sobrenatural es fa present per tot arreu i per tant és un bon moment per a poder parlar de la vida després de la mort. Malgrat que ens agradaria que totes les coses de la nostra vida fossin tecnològiques, científiques, segures, mesurades, certes i asèptiques, la realitat no és així.
Hem d'aprendre a conviure amb la certesa de la mort.
I la mort fa por.
Tot Halloween ens descobreix com és l'imaginari pagà (no cristià) del més enllà:
Bruixes, dimonis, fantasmes, mutilats i vampirs... Éssers fantasmagórics amb que els humans hem representat la foscor.
I el més enllà, sense esperança es tenebrós, terrorific.
Halloween és un bon moment per pensar com seria la nostra idea de la mort, del dolor, de la pèrdua, si Déu no s'hagués fet un home i no haguès donat la seva vida per nosaltres.
Halloween és un dia infernal, però és assumible si es posa al costat el dia de Tots sants.
Els cristians celebrem la possibilitat d'evitar aquesta por, aquest buit, aquest horror, i caminar en la llum.
Els cristians sabem que la victòria l'ha obtingut Crist i que aquesta victòria ens fa fills de la llum.
La nostra vida seria un Halloween perpetu, ple de gats negres i aranyes peludes, ple de monstres, si Crist no ens hagués salvat. Estaríem plens de por davant una visita al metge, o davant una notícia inesperada, o davant l'horitzó de la vellesa i de la tomba. Però no som fills de Halloween.
Sembla, doncs, que en ens és més profitós fer servir el Halloween per configurar una explicació sobre l'escatologia i les seves implicacions existencials que negar-lo i comdemnar-lo.
No vull dir que convé fomentar la festa de Halloween i molt menys que hem d' eliminar la vigília de la festa de Tots Sants.
Dic que la foscor resalta la Llum.
Dic que el combat contra Halloween des d'una postura de rebuig total, com un costum importada, americana, anticristiana o el que sigui, és insuficient.
Dic que Halloween és tan pagà com a cristià, i en el seu propi nom porta aquesta barreja. Dic que la seva celebració respon a una sèrie de preguntes, de pors que tots tenim.
I dic que pot ser una molt bona ocasió per plantejar explícitament aquestes pors i tractar de respondre-les des de la fe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.