Vols conèixer algunes curiositats?
Potser no sabem que el seu nom, Carles, vol dir "home prudent" i que el Sant d'avui es diu Carles Borromeu.
En Carles Borromeu era italià, fill del comte milanès Giberto Borromeu.
El nostre sant va nàixer el 2 d'octubre de 1538. Aquell any ja s'havia descobert Amèrica i es van fundar ciutats com Santafé a Bogotà o Sucre a Bolivia. A Europa l'imperi Turc havia declarat la guerra a Moldavia i Carles V i Francesc I de França signaven una treva, sent el Papa Paulo III el mitjancer.
Carles estudià Humanitats a Milà i Lleis a Pavia, on es doctorà en Dret Civil i Canònic. Només amb 21 anys ja va ser nomenat cardenal (sense ser ordenat prevere) pel fet de ser nebot del papa Pius VI, que seguint els costums despòtics del moment, col·locà els seus parents en càrrecs de confiança. Carles va ser nomenat administrador diocesà de Milà, tot i que vivia a Roma, pel fet que era la mà dreta del papa.
Però una cosa va determinar que Carles no fon un noi ple de poder i que es dediqués a gaudir del luxe i abusar dels més febles: el seu germà gran Frederic, va morir de sobte i Carles es va adonar que la vida tenia un sentit. Malgrat que ja era cardenal, va començar aleshores a ser cristià de debò. Per això va ser ordenat prevere i consagrat bisbe. A partir d'aquell moment va viure una vida espiritual fonda, d'acord amb el ministeri rebut. Va reduir les persones que vivien al palau, fomentà els dejunis, la pregària i la vida ascètica. Fins i tot aconseguí que el papa reduís l'excés de luxe.
Carles va ajudar a reemprendre el Concili de Trento, que portava 10 anys interromput. El 18 de gener de 1562 es van tornar a reunir els pares conciliars, per continuar el concili iniciat el 13 de desembre de 1545 i acabar la tercera etapa d´aquesta assemblea, que tingué lloc el 4 de desembre de 1563. El concili promogué la reforma dels costums, tant dels capellans, com dels fidels, la missió dels bisbes i l´Eucaristia.
Després del concili Carles es traslladà a Milà com a arquebisbe, on posà en pràctica els documents conciliars. Si abans els bisbes eren senyors feudals o prínceps envoltats de luxe, Carles va ser un pastor pròxim als pobres, que es preocupava del seu poble.
Preocupat pels futurs capellans, Carles afavorí la creació de seminaris, per assegurar la formació intel·lectual i pastoral dels candidats al presbiterat.
L´arquebisbe Carles va tindre també una sol·licitud extrema pels afectats per la pesta, que assolà Milà el 1576. Ell mateix visitava i atenia els malalts. De retorn d´un viatge, en arribar a Milà el 2 de novembre de 1584, ja malalt, la seva salut es va agreujar.
Morí la nit del 3 al 4 de novembre d´aquell any.
Va ser canonitzat l´1 de novembre de 1610 pel papa Pau V.
Sant Carles va ser amic d'altres sants com Sant Francesc de Borja i Sant Felip Neri.
Sant Carles és el patró de la banca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.