En aquestes dates plenes de llum i de grans paraules, ens cal recordar algunes coses:
El naixement de Jesús no és una data de calendari. No sabem quin dia va néixer realment Jesús, ni si va néixer el 25 de desembre. De fet, la data en concret és simplement l’adaptació cristiana d’una festa pagana. Per a un cristià, Jesús ‘neix’ cada dia, quan ens estimem, quan recuperem la senzillesa i l’escalf dels infant. El podem fer néixer, doncs, cada dia quan fem el que ell ens va ensenyar.
El Nadal cristià celebra l’encarnació de Déu. És a dir, que Déu s’ha fet com nosaltres.
Això vol dir:
1.- Que Déu s’ha volgut fer home, com qualsevol, compartint el dolor i l’alegria dels humans. Déu no vol ser un Misteri sinó donar-se a conèixer en la figura de Jesús de Natzaret. Déu no abandona el món, sinó que s’hi fa present i concret. Per això ‘neix’, s’humanitza, es fa món.
2.- Que Déu no es presenta sota la figura del poder o de la grandesa, sinó ‘petit’; en un pessebre, en forma d’un infant, desvalgut, feble, sense llar.
3.- Que Déu es dóna a conèixer abans que res als pobres, als febles, als pastors que passen fred a la muntanya.
4.- Que Déu es dóna a conèixer a tothom –i per això els tres reis representen les tres races humanes que coneixien els jueus del seu temps.
El naixement de Jesús no és una data de calendari. No sabem quin dia va néixer realment Jesús, ni si va néixer el 25 de desembre. De fet, la data en concret és simplement l’adaptació cristiana d’una festa pagana. Per a un cristià, Jesús ‘neix’ cada dia, quan ens estimem, quan recuperem la senzillesa i l’escalf dels infant. El podem fer néixer, doncs, cada dia quan fem el que ell ens va ensenyar.
El Nadal cristià celebra l’encarnació de Déu. És a dir, que Déu s’ha fet com nosaltres.
Això vol dir:
1.- Que Déu s’ha volgut fer home, com qualsevol, compartint el dolor i l’alegria dels humans. Déu no vol ser un Misteri sinó donar-se a conèixer en la figura de Jesús de Natzaret. Déu no abandona el món, sinó que s’hi fa present i concret. Per això ‘neix’, s’humanitza, es fa món.
2.- Que Déu no es presenta sota la figura del poder o de la grandesa, sinó ‘petit’; en un pessebre, en forma d’un infant, desvalgut, feble, sense llar.
3.- Que Déu es dóna a conèixer abans que res als pobres, als febles, als pastors que passen fred a la muntanya.
4.- Que Déu es dóna a conèixer a tothom –i per això els tres reis representen les tres races humanes que coneixien els jueus del seu temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.