RELIGIÓ A L'ESCOLA

Cercar en aquest blog

FELIÇ ANY NOU

el dia de desembre 31, 2016

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

ANY NOU NADAL

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

DEIXA EL TEU COMENTARI.

LES MÉS VISITADES

LA GERRA ESQUERDADA

Un carregador d'aigua de l'Índia tenia dues gerres molt grans que penjaven als extrems d'un pal i que portava a sobre de les espatlles. Una de les gerres tenia diverses esquerdes, mentre que l'altra era perfecta i conservava tota l'aigua a la fi del llarg camí a peu, des del rierol fins a la casa del seu patró, però quan arribava, la gerra trencada només tenia la meitat de l'aigua. Durant dos anys complets això va ser així diàriament, per descomptat la gerra perfecta estava molt orgullosa dels seus èxits, ja se sabia perfecta per als fins per als quals va ser creada. Però la pobra gerra esquerdada estava molt avergonyida de la seva imperfecció i se sentia miserable perquè només podia fer la meitat de tot el que se suposava que era la seva obligació. Després de dos anys, la gerra trencada li va parlar a l'aiguader dient-li: - Estic avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves esquerdes només pots lliurar la meitat d

LLEGENDES DE MONTSERRAT: EL CAVALL BERNAT

Una llegenda de Montserrat molt coneguda tracta d’un dels cims més emblemàtics de tot el massís de Montserrat: el Cavall Bernat, ubicat a la comarca del Bages, sobre el límit entre els municipis de Monistrol de Montserrat i de Marganell. El Cavall Bernat no sols és la muntanya més coneguda i rellevant de Montserrat, sinó també una de les més emblemàtiques de Catalunya. Tenia reputació de ser inexpugnable i de fet la primera escalada va ser l'any 1935. El llibre "Història d'una pedra: Cavall Bernat de Montserrat 1935-1985" de Josep Barberà i Suqué conté nombroses històries i anècdotes associades a aquest cim. La llegenda explica que ja fa molt temps hi havia un llenyataire que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. La seva feina era dura i sacrificada, ja que es passava el dia aterrant arbres a cops de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, vora el riu. El llenyataire desitjava tenir un cavall per fer la feina més de pr

ESTIMA A DÉU

En temps de Jesús, hi havia a Jerusalem dos mestres que ensenyaven la Llei. Es deien Shamai i Hil·lel. Shamai tenia sempre mal humor, era rigorós i estricte i no tenia gens ni mica de paciència. Hil·lel en canvi tenia idees més creatives i flexibles. Sempre es barallaven: Quan un deia blanc, l'altre opinava negre, quan un creia que s’ havia de pujar, l’altre deia de baixar.... Un dia un militar romà que s’avorria molt i a qui divertien les pica baralles dels mestres, s’ en va voler riure una estona. Es va presentar davant Shamai i li va dir: - Rabí em convertiré en jueu i abraçaré la vostra fe si m'ensenyes tot el que em cal saber mentre aguanti a peu coix. Rabí Shamai es va enfadar molt i el va fer fora. - Deixa de riure! Ets pitjor que una rata! Com vols aprendre les 613 coses que ens mana fer la llei a peu coix? Insensat! El romà, molt divertit, es va presentar després al mestre Hil·lel i li va plantejar el mateix. Hilel, en canvi, li va dir: - És clar! Posa't a peu

Amb la tecnologia de Blogger