La festa de Sant Medir és una romeria que es fa cada 3 de març, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès).
És coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions.
Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic.
L'origen de la festa de Sant Medir és a Gràcia en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si es curava d'una malatia molt greu que patia aniria cada any en romiatge a l'ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s'hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s'organitzaren en colles.
En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s'anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s'anomena dolça festa.
Sant Medir era un pagès que habitava en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l'any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I vet aquí que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s'amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa. Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se'n mofava i que protegia el bisbe i se l'emportaren.
És coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions.
Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic.
L'origen de la festa de Sant Medir és a Gràcia en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si es curava d'una malatia molt greu que patia aniria cada any en romiatge a l'ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s'hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s'organitzaren en colles.
En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s'anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s'anomena dolça festa.
Sant Medir era un pagès que habitava en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l'any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l'emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I vet aquí que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s'amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa. Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se'n mofava i que protegia el bisbe i se l'emportaren.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.