Fa anys només hi havia la castanyada.Al costat de les castanyeres, en Marrameu torrava les castanyes, i, com a molt, alguns nens mig d' amagat tastaven el vi dolç.
Però ens va arribar, mig d' amagat, de la ma de les sèries americanes, una altra tradició, cèltica d' origen, però transformada per la cultura nord americana: el Halloween.
El nostre Marrameu s' havia de disfressar de rat penat i les castanyeres esdevenien bruixes.
I ja en van dos tradicions.
Aquest any, influïts per la pel·lícula Coco ens arriba una altra festa, el Dia dels Morts, aquest cop mexicana.
Celebrem la que celebrem, totes tres tenen en comú que ens donen peu a parlar als nens sobre la mort i les persones que ja no hi son enmig nostre.
No és un tema fàcil, no de respostes tancades. Els que som creients podem parlar d'un Pare bo que ens te preparat un lloc de repòs on tots ens retrobarem. No hem d' amagar el dolor de la separació ni l'enyor de l'absència d' aquells que han partit, però tampoco donar una visió dramàtica ni omplir-los de pors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.