ARACNE

La mitologia grega té tot tipus d' històries. Alguna com aquesta, ens trasmet la importància de fer les coses amb senzillesa per amor a la tasca que fem i sense el desig de menystenir als que no ho fan tan bé. També formula la hipòtesis de per què existeixen les aranyes.

En un país anomenat Lidia,  vivien Idmon el tintorer i la seva filla Aracne. Aracne era una noia molt famosa pel seu art: des de petita havia destacat per les seves habilitats en l'art del maneig del teler.

Valia la pena veure no només els teixits ja fets, sinó també la manera com els feia. Tant era l'art de la noia, que tothom hauria dit que Atenea  la deessa de les arts i dels treballs artesanals, li ho havia ensenyat.

La noia, però, ho negava i s'ofenia quan li atribuïen una mestra, encara que fos tan il·lustre. 
«Que s'atreveixi a competir amb mi», deia; «Si em venç, acceptaré qualsevol cosa».

Com se li va acudir a la orgullosa Aracne dir aquesta barbaritat!?

Ningú no hauria agosarat a comparar-se mai amb la Deessa i menys encara a considerar-se superior! Això només podia ser fruit de la supèrbia i estava clar que s'havia begut l'enteniment. Per suposat, quan Atenea va sentir aquestes paraules va envermellir de ràbia i va començar a bramar:

- Però... què s'ha cregut aquesta noieta? Millor que jo? Millor que una deessa? Ara l'ensenyaré jo, a aquesta tal Aracne, a ser més humil!

Atenea es va disfressar de vella, i va arribar al taller de la noia, la va observar llarga estona i aleshores li va parlar així:

- Tot això ho has fet tu?

- Per suposat. Ningú més a Lidia seria capaç de teixir una tela semblant. Jo sóc, sense dubte, la millor filadora.

- Jo creia que unes teles com aquestes només podien sortir de la deessa Atenea...

- Hola?! Jo teixeixo infinitament millor que la deessa...

- No vulguis competir amb una deessa. Demana perdó humilment pel que has dit, temerària. La deessa et perdonarà, si li ho demanes.

- Jo em limito a dir la veritat. Atenea al meu costat es una aprenenta...

- No saps que els déus castiguen als que els menyspreen?

Aracne se la mira adustament, deixa els fils que estava fent i, gairebé sense poder contenir les ganes de picar-la, expressant clarament en el seu rostre la ira que sentia, va respondre amb aquestes paraules a Atenea, a qui no havia reconegut:

- No creguis pas que els teus advertiments serveixen de res, continuo pensant el mateix d'abans. Si tan bona és Atenea, per què no ve ella mateixa? Per què evita competir amb mi?

La deessa es va transformar de cop en ella mateixa i li va dir aleshores: 
«Ja ha vingut». 

Aracne però, s'obstina en el seu propòsit i va començar en aquell moment la competició.

Sense perdre temps, totes dues es van col·locar davant telers diferents i comencen a tensar un ordit de fils primíssims.

La competició es va convertir en tot un esdeveniment al que desenes de persones van anar a veure. Tant Aracne con Atenea, movien  les seves mans amb gran habilitat i rapidesa.

Atenea va teixir un tapís en el que enaltia el poder dels Déus. Aracne, per contra, va decidir brodar passatges on els déus no sortien gaire ben parats. Atenea, enfadada pel contingut del tapís va esquinçar aquella tela brodada que reproduïa accions indignes dels déus.

La noia aleshores va mirar als ulls a la deessa i s'adona de que havia anat massa lluny. Atenea, va colpejar tres o quatre vegades el front d'Aracne. la noia no ho va poder suportar i es va lligar el coll amb un llaç per que volia penjar-se. Però Atenea, compadida, li va parlar així:

-No et deixaré morir, però continuaràs penjada, desvergonyida! I perquè no esperis que les coses es puguin arreglar en el futur, que aquesta pena passi a tot el teu llinatge, fins als teus descendents més llunyans.

Després es va apartar d'ella i la va ruixar amb el suc d'una herba d 'Hècate, la deesa de les bruixes. Tot seguit, en rebre el contacte de la droga funesta, li van caure els cabells, i també el nas i les orelles, el cap se li va reduir moltíssim i se li va empetitir tot el cos. En el costat, enlloc de cames, li queden encastats uns dits finíssims; la resta del cos l'ocupa només el ventre, del qual, tanmateix, treu un fil, amb què, convertida ara en aranya, pot continuar treballant les teles, com abans, per la resta de la seva vida.