Un arqueòleg va trobar un grapat de grans de blat a la tomba d'un dels antics Faraons d'Egipte.
Algú va prendre aquells grans, els va plantar i els va regar.
I, per a general sorpresa, els grans van prendre vida i van germinar després de cinc mil anys.
Les paraules escrites a la Bíblia són igual que aquestes llavors, malgrat els seus innombrables anys, són plenes de vida i d'energia, i estan disposades a germinar en un cor fèrtil i receptiu.
Jo solia pensar que les paraules escrites eren mortes i seques.
Ara sé que estan plenes d'energia i de vida.
Era el meu cor el que estava fred i mort, així que com anava a créixer res en ell?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.