DARRERA DE LA LLEGENDA. SISÈ. SANT JORDI

Hi havia una vegada una ciutat assetjada per un temible drac... 

Oi que l'has sentit mil vegades?

És la Llegenda de Sant Jordi, narrada al segle XIII per un senyor anomenat  Jaume de Varazze . 

La llegenda segueix dient que els habitants de Silene vivien aterrits per la presència del monstre, al que, per tal que es mantingués allunyat de la ciutat, oferien diàriament dues ovelles com a àpat. Però quan les ovelles estaven a punt d’esgotar-se, es van veure obligats a donar-li per menjar un ciutadà triat per sorteig. Quan la sort va fer que fos la princesa del lloc la propera víctima del drac, el rei intentà convèncer els seus súbdits que es perdonés la vida de la jove, però aquests no van acceptar i, abillada amb les seves millors robes, la princesa s’encaminà cap al seu fatal destí. Fou llavors quan, muntat sobre el seu cavall, sant Jordi sorgí d’entre els boscos i inicià la mítica lluita en la que donaria mort al drac, salvaria la vida de la princesa i alliberaria els ciutadans de Silene del seu tribut diari.

El que, potser no saps, és que el Jordi original va lluitar contra un "drac una mica diferent: l' emperador Dioclecià. 

Sant Jordi, que es deia Giorgios, va néixer a finals de segle III a la Capadòcia, actualment en territori turc i en aquells dies part de l'Imperi romá. Els seus pares van ser Geronci, oficial de l'exèrcit romà, i Policromia. 

Quan Giorgios era jove es va fer soldat, com el seu pare, i va ingressar en el seguici de l'emperador Dioclecià, on va acabar sent un dels seus guàrdies personals. 

Però l'any 303 la situació va canviar radicalment: Dioclecià (el nostre "drac") va posar en marxa una duríssima persecució contra la comunitat cristiana, i va obligar a Giorgios a deixar de ser cristià. Però Giorgios es va negar, per la qual cosa va ser condemnat a morir. La data de l'execució va ser el 23 d'abril.

I el drac? 

Deixant de banda, com hem dit abans, que Dioclecià és molt bon "drac", la veritat és que la llegenda de Sant Jordi com a vencedor d'un drac ens la van portar els creuats i en Jaume de Varazze la va immortalitzar.

La Festa es va anar establint, tal com és ara, al llarg de molts anys.

Al 1436 Sant Jordi és declarat patró nacional de Catalunya per les Corts Catalanes.  Alguns segles més tard, al 1840 s’inicia la celebració anual d’una fira de roses a Barcelona. Amb els anys, s’esdevé tradicional la visita d’enamorats, promesos i matrimonis joves a la fira per comprar roses. Una anys després, al 1877, Anna de Valldaura narra la seva versió de la llegenda, introduïnt-hi l’element de la rosa naixent de la sang del drac, a “Sant Jordi i el Drac dels Tres Elements”. Ja al segle passat, al 1926 l' escriptor Vicent Clavel Andrés, proposa a la Cambra Oficial del Llibre la celebració del naixement de Miguel de Cervantes amb una fira anual de llibres i al 1930 es comença a fer coincidint amb la festa de Sant Jordi per que tant l' escriptor Miquel de Cervantes com Shakespeare (L' escriptor anglès que va escriure obres com "Romeo i Julieta") havien mort un 23 d'abril.
Per fi a l' any 1995 la Unesco declara el 23 d’abril Dia Internacional del Llibre.