Hi havia una vegada un avi que vivia amb el seu nét en una granja, a les muntanyes de Kentucky. Cada matí, l'avi s'aixecava molt d'hora i, seient a la taula de la cuina, començava a llegir la seva Bíblia.
El nét volia ser igual que el seu avi i també seia a llegir la Bíblia. Però no entenia res del que llegia i es cansava, així que un dia li va preguntar enfadat:
- Avi, ho deixo! Jo intento llegir la Bíblia però jo no entenc res, i si algun cop aconsegueixo entendre alguna cosa, se m'oblida quant tanco el llibre. Tot això és un avorriment!
L'avi, el va mirar, es va aixecar a poc a poc i va buidar el cistell que tenia ple de carbó de l'estufa.Després l'hi va donar al seu nét al seu nét, dient-li:
- Baixa amb el cistell de carbó a el riu i puja'l ple d'aigua.
El nen va obeir al seu avi, però del riu a casa va anar perdent tota l'aigua de la canastra, que va arribar a la granja buida. L'avi va riure i li va dir:
- Hauràs de moure't una mica més ràpid la propera vegada.
I el va enviar novament a el riu amb el cistell de carbó. Aquest cop, el nen va córrer més, però de nou la canastra estava buida abans que arribés a casa.
Ja sense respiració, el nen li va dir:
- Mira iaio, és impossible portar aigua en un cistell, millor agafo la galleda.
Però l'ancià li va respondre:
- ¡No, no! Jo no vull una galleda plena d'aigua ... jo vull un cistell ple d'aigua! ... Tu pots fer això, simplement no estàs intentant prou, així que ses-hi al riu una vegada més.
A hores d'ara el noi sabia que era una tasca impossible, però volia mostrar-li al seu avi que tot i que corregués tan ràpid com podia, l'aigua es sortiria de la canastra abans que arribés a la casa.
Així que el noi va treure l'aigua del riu i va córrer tan ràpid com va poder, però quan va arribar on el seu avi la canastra estava de nou buida. Ja sense poder respirar, va dir:
- Mira avi, això és inútil!
- Per què penses que és inútil?- Li va respondre l'ancià- Mira dins de la canastra.
El noi va mirar i per primera vegada va comprendre que la canastra semblava diferent ... en lloc d'un cistell brut de carbó, hi havia un cistell net i resplendent.
- Petit -va dir l'avi- Això és el que passa quan tu llegeixes la Bíblia ... potser no pots entendre o recordar tot el que has llegit, però quan la llegeixes, et va canviant l'interior. Aquesta és l'obra de Déu en les nostres vides. Ell vol canviar-nos des de dins cap a fora ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.