EL MITE DEL DRAC. TERCER

EL MITE DEL DRAC 

El drac, com el que surt a la Llegenda de Sant Jordi, no és un animal real.
Però a la imaginació de pobles d'arreu del món hi ha dracs.
No tots els dracs son iguals, però sí semblants en algunes coses.

S'ha plantejat, com a explicació d'aquest fenomen, el descobriment de fòssils de dinosaures que portessin a aquestes cultures a imaginar éssers semblants.

A l'Edat Mitjana, es portaven als mercats i a les fires cadàvers de cocodril. No eren animals freqüents, sinó que els portaven des d'Egipte i Aràbia. Recorda que era l'època de les Croades i  es van fer més viatges a Orient. Els mercaders feien creure als camperols europeus que aquells cocodrils morts eren  dracs. També es venien a les fires cavallets de mar com a cries de drac.

El drac a les llegendes i els contes és l'antagonista del heroi.

En a seva lluita el drac assumeix dos papers, el de devorador o el de guardià.

Per exemple, hi ha dracs enemics del sol que el "devoren" cada vespre.

Quan assumeix el paper de guardià,  el drac vigila el manteniment d'un ordre que l' heroi ha de trencar per a aconseguir un bé major. Un exemple de Drac guardià surt al llibre de Tolkien "El Hobbit". En aquesta història Smaug (el drac) guarda un tresor enmig del qual hi és la Pedra de l' Arca, una joia importantísima pels nans. 

Potser has vist la pel·lícula.
Jo et recomano que llegeixis el llibre.