LA LLEGENDA DE SANT JORDI. PRIMER I SEGON

LA LLEGENDA

A Montblanc va haver-hi un drac.

Era un drac terrible, amb llargues urpes, negres escates i alè de foc. Es diu que feia fugir al poble, que matava la gent només amb el seu alè verinós i que, quan tenia gana, s'empassava les persones vives. 

Els ciutadans van decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam.

La solució va ser efectiva però el problema va tornar quan es van acabar els xais... Desprès li donaren vaques i bous, fins que es van quedar sense.

El rei va convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges. Arribat el dia, van fer la rifa i li va tocar a la filla del rei, i ell, tot plorós, va demanar:

-Perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré tot el meu or, el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per plorar la seva filla.

Arribat el dia, el rei la va deixar davant de la cova, a prop del drac. Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d'una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d'aquell enorme drac.

El cavaller va alçar la seva llarga llança i, d'un cop, el drac va caure desplomat a terra, amb la llança clavada al vell mig del cor.

Tot d'una, de la sang del drac que li regalimava cos avall va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol. Sant Jordi va agafar una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d'amor.

El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del seu regnat. Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res. Des d'aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.