Fa poc un periodista va entrevistar a un científic molt important.
Una de les preguntes que li va fer és per què creia que s'inventava més coses que altres persones. Què el feia tan diferent dels altres?
El científic va respondre que ell pensava que era per una cosa que va aprendre de la seva mare quan encara era molt petit:
Una vegada havia intentat treure una ampolla de llet de la nevera, però la va agafar malament i l'ampolla li va caure a terra i gairebé tota la llet es va vessar per terra.
Quan la seva mare va entrar a la cuina, en comptes de cridar i renyar-lo li va dir:
- "Quin desordre tan fantàstic, és magnífic! Mai abans havia vist una bassa de llet tan gran ...! Mira, com ja no podem prendre'ns aquesta llet, què et sembla si jugues una estona amb ella abans que freguem el terra ? "
El futur científic, és clar, va acceptar posar-se a jugar. A el cap d'uns minuts, la seva mare li va dir:
- "Saps que quan embrutes alguna cosa et toca a tu netejar i deixar-ho tot en ordre. Com prefereixes fer-ho? Pots fer-ho amb una esponja, amb una tovallola o amb un drap de cuina."
El nen va escollir l'esponja i, amb ajuda de la mare, van recollir la llet vessada. Després ella li va explicar:
- "Mira, el que ens ha passat ha estat un experiment fallit. Vas intentar portar una ampolla gran de llet amb unes mans molt petitones. Anem a pati de darrere, omplim l'ampolla d'aigua i vegem si se t'ocorre una manera de dur-la sense vessar. "
El petit va aprendre que si agafava l'ampolla pel coll, amb les dues mans, amb força, podia portar-la sense que se li caigués. En aquest moment el científic va comprendre que no havia de tenir por d'equivocar. A canvi, els errors són oportunitats d'aprendre alguna cosa nova i que fins quan fem un experiment que no surt aprenem alguna cosa valuosa.
Una de les preguntes que li va fer és per què creia que s'inventava més coses que altres persones. Què el feia tan diferent dels altres?
El científic va respondre que ell pensava que era per una cosa que va aprendre de la seva mare quan encara era molt petit:
Una vegada havia intentat treure una ampolla de llet de la nevera, però la va agafar malament i l'ampolla li va caure a terra i gairebé tota la llet es va vessar per terra.
Quan la seva mare va entrar a la cuina, en comptes de cridar i renyar-lo li va dir:
- "Quin desordre tan fantàstic, és magnífic! Mai abans havia vist una bassa de llet tan gran ...! Mira, com ja no podem prendre'ns aquesta llet, què et sembla si jugues una estona amb ella abans que freguem el terra ? "
El futur científic, és clar, va acceptar posar-se a jugar. A el cap d'uns minuts, la seva mare li va dir:
- "Saps que quan embrutes alguna cosa et toca a tu netejar i deixar-ho tot en ordre. Com prefereixes fer-ho? Pots fer-ho amb una esponja, amb una tovallola o amb un drap de cuina."
El nen va escollir l'esponja i, amb ajuda de la mare, van recollir la llet vessada. Després ella li va explicar:
- "Mira, el que ens ha passat ha estat un experiment fallit. Vas intentar portar una ampolla gran de llet amb unes mans molt petitones. Anem a pati de darrere, omplim l'ampolla d'aigua i vegem si se t'ocorre una manera de dur-la sense vessar. "
El petit va aprendre que si agafava l'ampolla pel coll, amb les dues mans, amb força, podia portar-la sense que se li caigués. En aquest moment el científic va comprendre que no havia de tenir por d'equivocar. A canvi, els errors són oportunitats d'aprendre alguna cosa nova i que fins quan fem un experiment que no surt aprenem alguna cosa valuosa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.