Al principi existia la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
Jesús estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu va enviar un home que es deia Joan.
Va venir com a testimoni, a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
Joan no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni quan :
«És aquell de qui jo deia:El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.»
Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes.
Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut.
Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.
A Déu, ningú no l'ha vist mai:el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.