Alexandre el Gran, sobirà de tota Grècia Orient Mitjà i Egipte, va voler conèixer al filòsof Diògenes. Així que un dia en què el filòsof estava ajagut a terra prenent el sol, Alexandre es va posar davant seu.Diògenes va notar que de sobte ja no li donava el sol, i en obrir els ulls, es va adonar de la presència d'aquell jove esplèndid.
El jove Rei es va presentar:
- Sóc Alexandre, tots em diuen "El Gran"
- Doncs jo sóc Diògenes, tothom em diu "El Gos"
L'emperador va recuperar el torn:
- Això és cert, he sentit de molts que et diuen gos, però també d'altres que et consideren savi. Em plau que sàpigues que em trobo entre els últims i, encara que no comprengui del tot la teva actitud envers la vida, el teu rebuig de l'home virtuós, de l'home polític, he de confessar que el teu discurs em fascina.
Diògenes semblava no posar atenció en el que el seu interlocutor li comunicava. Alexandre va seguir:
- Volia demostrar-te la meva admiració així que demana-m'ho el que tu vulguis. Puc donar-te qualsevol cosa que vulguis, fins i tot aquelles que els homes més rics d'Atenes no s'atrevirien ni a somiar.
- Per descomptat. No seré jo qui t'impedeixi demostrar el teu afecte cap a mi. Ja que ets tan generós amb mi, voldria demanar-te que et moguis a un costat perquè m'estàs tapant el sol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.