EL DILUVI

Noè va entrar a l'arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores per guardar-se de les aigües del diluvi. També hi eren els animals per parelles, tal com Déu havia ordenat.   

Sobre la terra va començar a caure un aiguat que durà quaranta dies i quaranta nits. 

Tan bon punt les aigües pujaren de nivell, van aixecar l'arca, i l'arca flotava per damunt de la terra. 

Es van ofegar tots els vivents que es van quedar a la terra. Tan sols van sobreviure Noè i els qui eren amb ell dintre l'arca. 

Després de passats els quaranta dies i les quaranta nits, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals que eren amb ell dintre l'arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües va començar a minvar. Al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat i l'arca es va encallar a les muntanyes d'Ararat. Noè va obrir el finestral que havia fet a l'arca  i va deixar anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot. El colom va tornar al capvespre duent al bec una fulla d'olivera acabada d'arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat, va apartar la coberta de l'arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. Llavors Déu va dir a Noè:

-Surtiu de l'arca, escampeu-vos per tota la terra i torneu a omplir la Terra.  Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra. El signe de l'aliança que faig amb vosaltres és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.