EL PARADÍS PERDUT

Quan l'home i la dona van sentir els passos de Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè Déu no els veiés.

Però Déu cridà l'home i li va dir:
-On ets?

Ell li va respondre:

-He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.

Déu li va contestar:

-Qui t'ha dit que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?

L'home va respondre:
-La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.

Llavors Déu va dir a la dona:

-Per què ho has fet, això?

Ella va respondre:
-La serp m'ha enganyat i n'he menjat.

Déu va dir a la serp:

-Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida.  Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.

Després va dir  a la dona:

-Et faré patir tot l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors.

Després va dir a l'home:

-Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit tota la vida hauràs de treballar per treure'n l'aliment de la terra. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front.

L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l'home i la dona.

Després Déu digué:

-L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!

Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edèn i va posar uns querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida.