Vet aquí que una vegada hi havia un grup de granotes que viatjaven pel bosc i, de sobte, dues d'elles van caure en un clot profund.
Totes les altres granotes es van reunir al voltant del forat. Quan van veure que el forat era profundíssim, es van entristir molt i van dir a les dues granotes que eren al fons:
- Noies! Mai podreu sortir d'aquí! Doneu-vos per mortes!
Les dues granotes no van fer cas als comentaris de les seves amigues i van decidir que havien de tractar de sortir del forat i s'hi van posar amb totes les seves forces.
Les altres granotes seguien insistint a repetir, una vegada i una altra, que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes del forat va pensar que les seves amigues de dalt tenien raó i es va rendir. Es va desplomar després de l'esforç i va morir.
L'altra granota, en canvi, va continuar saltant tan fort com li era possible.
La multitud de granotes li cridaven que deixés de patir i simplement es disposés a morir.
Però la granota saltava cada vegada amb més força fins que, finalment va saltar fora del forat.
Quan va sortir, les altres granotes li van preguntar:
- No has sentit el que et dèiem?
- Clar que no! Sóc sorda -Va dir- És que no m'estàveu animat perquè fes un altre esforç més i poder sortir?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.