Conta una antiga llegenda de l'Índia que fa molt de temps, les fruites i els cereals eren molt més grans de com les coneixem ara.
De fet, es necessitaven diverses persones per pelar un plàtan, treure de la terra una patata o tallar els raïms.
Això era bo, perquè així els homes no havien de treballar tant. N'hi havia prou amb cultivar un petit tros de terra per obtenir els seus meravellosos fruits.
Els grans d'arròs eren tan grans que no calia recollir-los. Ells mateixos queien pel seu pes quan estaven madurs, i arribaven rodant fins a un graner.
Però hi va haver un any en que la collita era massa bona i els grans d'arròs massa grans.
La dona més anciana del lloc va ordenar construir un graner més gran.
- Donar-vos pressa! -Els deia als obrers- Si no, els grans d'arròs no cabran i serà un desastre!
Però, per molta pressa que es van donar, no van arribar a temps, i els enormes grans d'arròs van començar a caure, travessant-a les portes del graner sense cap ordre.
L'anciana estava molt enfadada, tant, que va colpejar amb el seu bastó a un dels enormes grans d'arròs mentre deia:
- Oh, no! Maleïts grans d'arròs! Haurem de recollir-los nosaltres! Tant de bo haguéssiu esperat en el vostre lloc al fet que acabéssim de construir el graner! Maleïts grans!
I de sobte, es va sentir una veu profunda i enutjada. Tots es van aturar per escoltar bé el que deia:
- Ja que us molesta tant la nostra mida, a partir d'ara serem petits, molt petits. Tant, que us costarà trobar-nos i recollir-nos.
I així va ser com, a partir de llavors, els grans d'arròs es van fer minúsculs. També la resta de fruites es van fer més petites. Però especialment l'arròs, per haver-se sentit humiliat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.