SEGON POEMA DE LA CREACIÓ: DÉU CREA ADAM I EVA

Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu.

Després Déu va plantar un jardí a l'Edèn i va posar-hi l'home que havia modelat perquè el conreés i el guardés. 

I li va donar aquest manament:

-Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis,  moriràs.

Llavors Déu es digué:

«No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»

I Déu va modelar amb terra tots els animals i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés.

L'home va donar un nom a cada un dels animals  però no va trobar una ajuda que li fes costat.

Llavors Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan es va quedar adormit, va prendre una de les seves costelles i va omplir amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l'home, Déu va fer-ne la dona, i la va presentar a l'home.

L'home es va posar molt content i va cridar:
-Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè és feta de l'home.

Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien.