‒ Vés-te'n del teu país i de la casa del teu pare, cap al lloc que jo t'indicaré. Tu donaràs inici a un gran poble.
Abraham se n'anà tal com el Senyor li havia dit, amb Sara, la seva dona i Lot, el seu nebot.Es va endur tot el que tenia i va anar cap al país de Canaan.Era ja gran, tenia setanta-cinc anys
En arribar a la terra de Canaan, es va dirigir fins a la regió de Siquem. Allà Déu li va dir:
‒ Jo donaré aquesta terra país als teus descendents
Allà Abram va construir un altar i va continuar cap a les muntanyes.
I es va fer molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. El seu nebot Lot també tenia ramats d'ovelles i de vaques i moltes tendes. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país i els pastors d'Abram i els de Lot van començar a barallar-se.
Abraham va dir a Lot:
‒ Som de la mateixa família i no ha d'haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. Tens davant teu tot el país. Doncs separa't de mi: si tu te'n vas a l'esquerra, jo me n'aniré a la dreta; si tu te'n vas a la dreta, jo me n'aniré a l'esquerra.
Lot va donar una mirada al voltant seu i va veure que tota la plana del Jordà estava ben regada pel riu i semblava un paradís. Lot la va escollir i se'n va anar cap a l'est. Així es van separar.
Abram es va quedar al país de Canaan.
El Senyor va dir a Abraham:
‒ Des del lloc on ets, mira al cl i compta, si pots, les estrelles. Així serà la teva descendència.
Va passar el temps. Quan Abraham tenia ja noranta-nou anys, un
dia seia a l'entrada de la seva tenda, quan la calor del dia era més forta, i va veure tres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els va veure es va adonar que no eren persones normals. Es va posar en peu i va correr a trobar-los, els va saludar i els hi va dir:
‒ Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí.
Ells li van respondre:
‒ Fes tal com has dit.
Abraham va entrà de pressa a la tenda i va dir a Sara:
‒ Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.
Després trià un vedell tendre i gras i fes un guis.
Qan tot va estar preparat, els hi va servir. Mentre ells menjaven li van preguntar:
‒ On és Sara, la teva esposa?
Abraham va respondre:
‒ És dintre la tenda.
Un dels homes va afegir:
‒ L'any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.
Sara, que ho sentia des de l'entrada de la tenda, es va posar a riure per que era vella i no creia que poguès tenir un fill.
El Senyor va dir a Abraham:
‒ Per què se n'ha ha rigut Sara? No hi ha res impossible per a Déu. L'any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.