La faula del corb i la guineu és molt antiga. Fa més de 2.700 anys que ja s'explica i que es fa servir a les escoles. Diuen que la va inventar un senyor grec anomenat Isop.
Les faules es basen en històries simples, protagonitzades per animals i ens transmeten un valor molt clar. L'objectiu és aconsellar com s'ha de comportar una persona en la vida de cada dia.
La guineu d'aquesta història encarna la intel·ligència. Per aconseguir els seus propòsits utilitza l'adulació. Adular a algú és dir coses maques d'ell, que poden ser de veritat i estar exagerades o directament poden ser mentides. Una cosa semblant al que avui dia fa la publicitat, que ens fa creure que mereixem un article que en realitat ni volem ni necessitem.
El corb, en canvi encarna un defecte que és la vanitat. Ser vanitós és ser presumit, no veure't com ets sinó donar una imatge diferent de tu mateix. A diferència de les persones humils, els vanitosos no es coneixen a si mateixos. El corb, per vanitat, perd el seu formatge.
La feina a fer és llegir la faula i dibuixar què hauria passat si el corb no hagués fet cas de les lloances injustificades de la guineu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
DEIXA EL TEU COMENTARI.